Posem per cas el que ha succeït amb l’IBI. El Govern del Partit Popular ha interferit en l’autonomia dels municipis: l’IBI és un impost municipal, però ens han obligat, un cop aprovat el pressupost municipal, a aplicar un increment addicional del 10 %. És el primer cop que ha passat en la història de l’actual democràcia espanyola.

Els impostos són una eina que tenim les administracions per garantir els serveis públics fonamentals, i més en temps de crisi. No podem permetre que ningú es quedi pel camí. Però una cosa és apujar impostos raonablement i una altra apujar-los com ens exigeix ​​Rajoy. No ha deixat marge de maniobra als ajuntaments. L’únic que hem pogut fer des de L’Hospitalet ha estat ampliar el termini perquè els ciutadans amb més dificultats econòmiques puguin sol·licitar un ajut econòmic municipal per pagar l’IBI.

La situació dels municipis és d’absoluta indefensió. El Govern Central està practicant una intromissió en les competències municipals i anunciant retallades preocupants per a la ciutadania en àmbits tan fonamentals com l’educació i la sanitat. El que haurien de fer el Govern central i el de la Generalitat és complir amb els seus compromisos amb els ajuntaments i pagar-nos els diners que ens deuen i no posar en crisi serveis tan essencials com les escoles bressol. Els ajuntaments necessitem un finançament just perquè no recaigui en els ciutadans el pes de la crisi.

Article publicat al setmanari El Far el 13/04/2012

Dimarts, 15

17 h. Inauguració del Saló HISPACK  i BTA 2012.

Dimecres, 16

17 h.  Visita al Centre de Formació d’Hostaleria de l’Àrea de Promoció Econòmica.

Dijous, 17

19:30 h.  Acte de lliurament del Títol de Distinció Ciutadana.  Saló de Plens de l’Ajuntament.

Els últims anys la societat ha canviat molt, demogràficament i socialment, i ha enviat missatges clars que les institucions públiques han d’escoltar. Per això, cal canviar les receptes per afrontar les noves realitats; cal ser més propers, ampliar el ventall de la participació amb noves formes i mecanismes de diàleg amb tots els ciutadans que vulguin dir alguna cosa, associats o no, units en plataformes temporals o ciutadans individuals; cal escoltar tothom, perquè les millors solucions són les consensuades, i també cal continuar prenent decisions, encara que siguin difícils, sempre en benefici de l’interès general. Només així podem fer i exigir que la ciutadania sigui coresponsable de les nostres accions i propostes.

El repte per al 2012 continua sent contribuir a sortir de la crisi, per això s’ha de prestar una especial atenció a les polítiques de promoció econòmica i formació i potenciar l’activitat econòmica generadora d’ocupació. Però la recuperació econòmica no es pot fer deixant de banda l’educació, la sanitat i les polítiques cohesionadores que ens igualen en oportunitats o de suport a aquelles persones a les quals la crisi afecta amb més cruesa. Entre tots i totes no hem de permetre que ningú es pugui quedar enrere.

En aquesta època d’inseguretats econòmiques, cal enfortir la seguretat, la convivència i el civisme. L’Hospitalet demostrarà una vegada més que som una ciutat en majúscules, solidària, combativa, sacrificada i amb esperit de superació. Que som una ciutat amb els peus a terra i que sap cap a on vol anar.

Article publicat al setmanari El Far el 13/01/2012

Avui fa exactament un any vaig obrir aquest portal nuriamarin.cat i vaig iniciar el meu camí en les xarxes socials. Com vaig dir al seu dia vaig venir per quedar-m’hi i no perquè coincidís amb un període electoral. Abans creia, però ara estic convençuda de les possibilitats que ofereix Internet no tant sols com una eina de proximitat, sinó d’interactuació i de continu feedback amb la ciutadania.

Crec que en aquest any he aconseguit fer possible aquesta relació de pregunta-resposta o de compartir reflexions. L’experiència la considero molt positiva i enriquidora. Algunes propostes que han sorgit per part vostra a les meves pàgines s’han dut a terme, com ara oferir la possibilitat de treball en els dies d’eleccions a persones aturades de la ciutat.

Precisament la voluntat majoritària de tots vosaltres de voler millorar i construir conjuntament L’Hospitalet és el que m’anima cada dia a seguir dedicant temps a mantenir actius aquests perfils.

M’agrada l’esperit crític i constructiu que es respira a la majoria d’ocasions, la crítica ens fa millorar. Agraeixo quan em comenteu les coses bones i també les dolentes, encara que també he de dir que lamentablement no tothom ho entén així, i aprofiten l’anonimat o la fredor que dóna la xarxa per insultar i faltar el respecte, a mi o a altres ciutadans. Aquestes actituds intolerants o clarament poc o gens constructives, que vulguin enterbolir la bona convivència, no m’agraden ni les comparteixo.

En aquest any han passat moltes coses, i la societat i L’Hospitalet també han canviat. Sóc conscient que la voluntat manifesta de la ciutadania és reclamar més participació i diàleg, i aquesta voluntat serà un dels meus propòsits per a aquest any. Treballaré perquè sigui així, a nivell personal i institucional. La meva experiència de diàleg personal o virtual aquest any m’ha fet adonar-me encara més que qualsevol opinió serveix per fer-nos millorar. Sóc una ferma defensora que les coses es canvien convencent, consensuant i dialogant i que una veritat compartida és més veritat.

Vull agrair la vostra col·laboració i predisposició per a la millora de la ciutat i de la societat en general, demanar-vos disculpes si a algú se m’ha oblidat respondre o he trigat massa a fer-ho, però amb la mateixa voluntat i amb una mica més d’experiència, us prometo que seguiré treballant amb la mateixa il·lusió de fa un any per mantenir oberta aquesta porta de diàleg amb vosaltres.

El Congrés va començar amb aquest vídeo

Click here to view the embedded video.

És un vídeo dels molts que circulen per la xarxa, però que reflecteix molt bé la situació actual del socialisme. És un muntatge d’un “pilar de 4 caminant” pujant per les escales de la catedral de Girona. Els creadors del vídeo en la descripció que hi ha a youtube diuen “Sovint la vida ens juga males passades però l’important és tornar-se a aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme.”

Pablo Iglesias deia que els socialistes no moren, els socialistes es sembren. I això, per molt que els molesti a alguns, és exactament el que hem fet aquest cap de setmana, sembrar les bases per aixecar-nos de nou i afrontar el futur amb esperança i optimisme.

Com va dir el diumenge el nostre nou Primer Secretari, Pere Navarro, hem començat a fer un nou PSC no per nosaltres, sinó per Catalunya, que vol dir per cada un dels catalans i les catalanes.

El futur de Catalunya necessita un PSC fort, governant o a l’oposició, però fent valer les idees progressistes, defensant l’Estat del Benestar pel qual sempre hem lluitat i defensant els drets de la majoria per sobre dels d’uns quants, per sobre d’interessos particulars.

I per això des del primer moment hem ofert la mà estesa al Govern de la Generalitat per col·laborar i sumar esforços per sortir de la crisi. La crítica tant acostumada que ens han ofert CiU i PP no la trobaran en nosaltres. Només crítica constructiva, oposició lleial però amb un únic requisit, que s’aturin les retallades en salut, educació i serveis socials, i que els ajustaments no carregin majoritàriament contra la classe treballadora i les classes mitjanes

La renovada executiva del partit, de la qual formo part com a secretària de canvis socials, medi ambient i sostenibilitat, tenim la responsabilitat de guiar l’esquerra majoritària del país per tornar a guanyar la confiança de les i els catalans. De la gent d’esquerres, de la gent catalanista, federalista, progressista.

Tenim el repte de construir un nou projecte, d’acord amb els nous temps, de la nova realitat. Tenim el repte de connectar amb la ciutadania i que noti realment que participa en el projecte. I la clau de l’èxit del nou PSC serà construir un projecte col·lectiu, un projecte comú i d’esquerres que sigui el reflex de la realitat de Catalunya i dels seus ciutadans. I aquesta tasca és de tots i totes. De la nova executiva nacional, de la resta dels militants del PSC i espero i desitjo que activament de la resta de la ciutadania. Perquè la construcció del futur és cosa de tots i necessitem la vostra ajuda.

Els ajuntaments veiem com es redueixen les aportacions d’altres administracions (Estat i Generalitat) i també els ingressos propis de la ciutat. La crisi està afectant les arques municipals. Cal més que mai una nova llei de finançament local.

Hem de ser realistes per afrontar els propers anys amb solvència. La crisi ens afecta directament a l’Ajuntament perquè tenim menys ingressos i alhora hem de fer front a un increment molt fort en la despesa de serveis a les persones. El que tinc clar és que no permetré que ningú pugui caure de la xarxa social que hem teixit entre tots al llarg d’aquests anys de democràcia. Es tracta de prioritzar l’atenció a les persones, l’educació i de salvaguardar al màxim l’estat del benestar.

La crisi econòmica requereix a L’Hospitalet més polítiques d’atenció a les persones: seguretat i convivència, promoció econòmica i d’atenció social. En aquests 4 anys hem incrementat més d’un 40% el recursos a polítiques adreçades a les persones, hem passat de 13,8 a 18,9 milions d’euros en el pressupost d’aquest any.

La despesa social continua creixent, per això ara cal prendre mesures per garantir l’atenció a les persones i l’educació, perquè malgrat la crisis els qui més necessiten ajuda ens tinguin al seu costat.

Per això hem dissenyat un pla econòmic per aquest mandat que portarem a votació al Ple del proper divendres 2 de desembre, que es basa en un increment moderat de la pressió fiscal.

Mantenir l’accent en les polítiques pensades per reactivar l’economia, les de seguretat, convivència i civisme i el manteniment dels serveis socials bàsics i en l’educació. Aquest grans eixos són en els quals considero que no podem permetre reduir les partides. La crisi no pot justificar cap pas enrere en polítiques socials.

El pla econòmic que hem dissenyat té en compte tres criteris fonamentals: racionalització de la despesa, eficiència i austeritat.

S’han reduït les àrees de gestió municipals (de 12 a 8), les tinents d’alcaldia (de 9 a 6), i el nombre de càrrecs de confiança passant de 28 a 23 i, al mateix temps, ens comprometem durant aquest mandat a reduir-los fins a un 30%.

La suspensió del servei de ràdio i televisió local de L’Hospitalet, és una altra mesura que ha calgut fer. La crisi ens ha portat a accelerar decisions que hauríem d’haver pres més endavant. El cost global dels dos mitjans és actualment insostenible en el context de crisi que patim (més de 2.750.000 euros).

Cal replantejar-nos la globalitat dels mitjans de comunicació local públics, fer una anàlisi global i prendre les decisions que considerem convenients i necessàries. Els mitjans de comunicació viuen uns canvis accelerats, internet ha impactat fortament en tots els mitjans i cal que repensem el model dels mitjans locals, sempre amb el criteri de sostenibilitat.

Com he dit, són decisions difícils. La responsabilitat al capdavant del govern municipal per fer front a la situació econòmica ens porta a prendre mesures pensant en l’interès general, preservant les polítiques socials que impulsem des de l’ajuntament i garantint els serveis bàsics que donem a la ciutadania.

Em plantejaven en clau electoral i des del meu perfil d’alcaldessa les necessitats d’Espanya per a l’any que ve i per a la pròxima legislatura.

A continuació us deixo l’article que els vaig enviar

Ciutats, recursos escassos i necessitats creixents

Vivim moments complicats, plens d’incerteses, d’amenaces, però també d’oportunitats. El proper 20 de novembre tots ens juguem molt, ja que el govern que surti d’aquestes eleccions haurà d’impulsar amb criteri i obstinació la recuperació econòmica del país. Les polítiques de foment del progrés econòmic poden implicar un cost social molt diferent en funció de les prioritats que s’estableixin.

Des de la meva visió municipalista, em preocupa l’onada de retalls en l’estat del benestar que estan patint les comunitats autònomes en les que avui governa la dreta. Uns governs que estan carregant tot el pes de la crisi en els grans èxits de la nostra democràcia: la sanitat pública i universal, l’educació i els serveis d’atenció social.

Aquests són els àmbits fonamentals que hem d’apuntalar en període de dificultats. La gran majoria dels ciutadans, i evidentment els que més necessiten d’unes polítiques socials de qualitat i una bona sanitat, són aquells que no poden permetre pagar uns serveis privats. No podem renunciar als drets socials conquerits al llarg de dècades de molt esforç. Tots hem de fer esforços, i als que més tenen cal exigir major generositat i justícia social.

En educació, la inversió del present no és una sortida immediata a la crisi, és una inversió de futur. La formació, a més de igualar en oportunitats, ens permetrà afrontar el futur amb garanties. És important evolucionar el nostre sistema productiu cap a activitats amb valor afegit, amb major productivitat, i l’únic camí és tenir ciutadans i ciutadanes millor formats. No apostar per l’educació és resignar-nos a l’atur.

Espanya necessita polítiques dirigides a reactivar l’economia i generar ocupació. És fonamental que la taxa d’atur disminueixi, que tornem al camí del creixement i es generi un clima d’estabilitat i confiança. Confiança per a les empreses, per als ciutadans i per als mercats, però aconseguir tranquil·litzar els mercats no es pot fer a costa dels que menys tenen, com sembla que és la línia d’acció dels partits conservadors, estatals o nacionalistes.

Hi ha molts camins a seguir, és cert. Però un únic destí, que és millorar la qualitat de vida de les persones. Una responsabilitat que, dia a dia, estem assumint els ajuntaments en les nostres ciutats amb recursos escassos i necessitats creixents entre la ciutadania que espera del seu govern local atenció, solució ràpida i encert.

La ciutadania reclama entre les seves prioritats la millora de l’espai públic, tant en el seu ordenament com en el seu ús, seguretat i convivència. Ens demanen que impulsem les economies locals i que es generin les condicions adequades per a la creació i atracció d’ocupació, i més i millors serveis públics.

Moltes d’aquestes demandes excedeixen de les nostres competències, molts d’aquests serveis els préstecs per sobre de les nostres possibilitats. Més del 30% dels pressupostos de les corporacions locals els destinem a competències impròpies.

El debat del finançament municipal no és nou, però tot i la situació econòmica, no deixa de ser necessari abordar de forma decidida. Els ajuntaments necessitem més recursos per seguir gestionant els serveis que prestem més enllà de les nostres obligacions. Espero que en la pròxima legislatura es solucioni d’una vegada el finançament de les administracions locals.

La situació de crisi actual no pot justificar cap pas enrere en les polítiques socials i, entre aquestes, les polítiques relacionades amb la salut.

Una de les coses que més orgullosos ens podem sentir dels últims trenta anys, és de la universalització dels serveis sanitaris. Del nostre servei públic assistencial i de la seva qualitat. La crisi no pot afectar en aquells àmbits de drets fonamentals i que a més, ens igualen a tots.

Cal posar en valor el sistema públic català de salut, considerat un dels millors del món. El que cal fer és mantenir i millorar la nostra sanitat pública. I això no es pot fer a base de retallar plantilles, centres, llits, qualitat assistencial ni inversions en marxa o previstes.

Cal plantejar una distribució eficaç dels recursos que passa per la creació d’una cartera de serveis raonable i per escoltar als professionals de la sanitat pública.

Una altra qüestió pendent d’abordar és el finançament i el dèficit sanitari, un tema que arrosseguem des de fa anys i que no s’ha resolt encara.

Crec, i sóc una ferma defensora, del sistema públic i universal de salut. En els darrers anys, hem universalitzat l’assistència i hem generat els instruments necessaris per vetllar per l’equitat a nivell territorial. Cal entendre que la salut és un valor social i no podem donar passos enrere en la prevenció, en la protecció i en la cura de la salut de la ciutadania.

Amb la decisió unilateral que ha pres la Generalitat de Catalunya no està fent una simple reordenació del model sanitari a L’Hospitalet i a Catalunya. Aquesta decisió va molt més enllà. Estan canviant el model.

Tots els avanços que havien aconseguit en els últims 10 anys els estem perdent. Tornem a un model anterior, on es prenien decisions sense consens i sense parlar amb el territori, tornem a un model de centralització sense tenir en compte les necessitats de la ciutadania, donant l’esquena a la ciutadania.

No es tracta d’una reordenació, es tracta d’un nou model perquè la qualitat del servei ja ha començat a empitjorar. Fins fa uns mesos, s’havia aconseguit disminuir el temps d’espera per a la majoria d’intervencions. Pregunteu ara a qualsevol persona, no ja que hagi de tenir una intervenció, sinó només visitar-se amb el seu metge de capçalera. La resposta és que ha d’esperar molt més temps per tenir la visita, o anar a un altre CAP a visitar-se, sense tenir en compte, si és una persona gran, si té dificultats de mobilitat,… No es poden fer aquesta mena de canvis, només amb la informació que els hi arriben als despatxos. S’ha de conèixer la realitat de cada territori i no aplicar mesures a tort i a dret.

Per això he demanat a la Generalitat de Catalunya que reconsideri la seva postura en aquest àmbit i doni marxa enrere. I no perquè ho demani l’ajuntament o la seva alcaldessa sinó perquè ho demanen els ciutadans i ciutadanes de L’Hospitalet que veuen retallats els seus drets en matèria sanitària.

En aquesta lluita per no perdre el que s’ha aconseguit amb molt de temps i molts sacrificis vaig emplaçar a tots el grups municipals en el passat ple a fer força comú i a estar al costat dels veïns i veïnes de L’Hospitalet per vetllar pels seus interessos en un tema tan delicat com és la seva salut. En aquesta qüestió tant important no poden haver colors polítics.

La ciutadania ens reclama com administració més propera, millorar l’espai públic, tant en el seu ordenament com en el seu ús, seguretat i convivència. Ens demanen que impulsem les economies locals i generem ocupació, més i millors serveis públics i que recolzem aquelles persones amb dificultats per cobrir les necessitats bàsiques, sense oblidar-nos  de millores en educació o sanitat.

Comprenc que la ciutadania no entén de competències entre administracions. Moltes d’aquestes demandes excedeixen dels nostres deures, però com volem el millor per els nostre veïns i veïnes ens sentim en la obligació de prestar molts d’aquests serveis per sobre de les nostres possibilitats.

Ara cal més que mai obrir el debat de la finançament dels governs locals però fins que això es resolgui, els ajuntaments i aquest cas el de L’Hospitalet que és el que em preocupa, tenim l’obligació d’anar ajustant la nostra economia per fer front l’exercici vinent i per cobrir les necessitats de la ciutadania sense hipotecar el seu futur.

Aquesta situació ens obligar a realitzar un esforç solidari col·lectiu per, entre tots, afrontar les dificultats evitant que els més desfavorits paguin encara més les conseqüències de la crisi. La situació ens obliga a fer reajustaments en la despesa, però considero fonamental no donar passos enrere en polítiques d’ocupació, socials, de seguretat i convivència i d’estat de benestar. Siguin o no competències municipals.

Crec que són moments perquè tothom aporti el seu granet de sorra en la construcció d’una societat més justa i solidaria per fer que qui més necessiten ajuda i en aquelles qüestions fonamentals que ens afecten a tots no es vegin descuidades. Permetre-ho seria una gran errada que a la llarga pagaríem tots i totes.

En les últimes setmanes hem vist com persones amb grans capitals reclamaven als seus governs pujades d’impostos per contribuir solidàriament a fer més lleugeres les conseqüències de la crisi o en els últims dies hem pogut veure enquestes als diaris on el 60% de la ciutadania s’estimava pagar més impostos a canvi de garantir prestacions socials.

Jo soc de les que creu que pujar impostos és necessari i just per mantenir i millorar serveis, però aquesta pujada s’ha de fer aplicant criteris de progressivitat fiscal. Qui més té, més ha d’aportar perquè aquell que no té pugui viure una mica millor i així reduir les desigualtats.

La gent es queixa del nou impost de patrimoni. A mi m’agradaria que tota la població de L’Hospitalet estigués obligat a pagar-ho. Això voldria dir que cap ciutadà tindria dificultats econòmiques.

Per això, pel 2012 hem incrementat una mica l’IBI, un 0,065, passem d’un tipus impositiu de 0.804 a 0.869, molt per sota del 1,1 màxim que fixa la llei. Això  suposarà un increment d’entre 23 i 40 euros anuals.  També hem actualitzat els taxes i hem creat alguna taxa nova en serveis que fins ara oferíem de franc, com eren els casaments al palauet de Can Buxeres.

La intenció és apropar algunes tarifes al cost real dels serveis municipals i disminuir-ne el dèficit. En algunes qüestions, i més en la situació actual, no és just que la totalitat de la ciutadania es facin càrrec de les despeses que generen una minoria.